VOLUNTARIAT VS TREBALL COMUNITARI
Arrel dels debats sorgits
les últimes sessions, sobre com es tracte als voluntaris davant la llei, i
també a mode d’acabar amb les reflexions que he deixat obertes en les anteriors
entrades, sobre la necessitat de recuperar el treball comunitari, vull plantejar la següent premissa:
- Hi ha una necessitat
real de recuperar i comprendre de nou el voluntariat així com el treball
comunitari, els quals representen l’activisme social, l’acció política dels
moviments socials que a la vegada tenen objectius afins a la tasca del Treball Social.
El Paper de les
institucions fins ara ha estat el de deixar un marge obert entre l’actuació de
la pròpia administració i els lideratges comunitaris que sorgeixen amb les
societats alternatives. Trobo que és imprescindible que el futur porti a
desenvolupar les institucions que reconeguin per fi, l’esforç i l’empoderament
que demostra la ciutadania quan s’organitza a banda de l’administració per
solucionar els seus problemes.
Actualment la dificultat
del Treball Comunitari des de les administracions, resideix en que s’oblida el
sentit polític de l’empoderament i transformació social i es centra més en els
processos metodològics i d’avaluació. Cal canviar la manera en que es
relacionen Individu i Sistema per tal de trobar noves formes que condueixin un
altre cop a l’èxit de l’Estat de Benestar, evitant així aquesta sensació
d’incomunicació que sentim els ciutadans cap a les administracions i
institucions que ens representen en defensa dels propis drets.
Per altra banda el
voluntariat ha decantat cap una nova forma de “Mà d’obra barata” tot i les
lleis que ho pretenen regular. A les Sessions hem debatut molt sobre aquest
punt proposant maneres diferents de plantejar el voluntariat per a frenar
aquesta dinàmica. Penso que són els professionals d’aquests sectors que han
d’incidir i potenciar una nova manera de relacionar-se entre els ciutadans i
les administracions afrontant així els
reptes estructurals plantejats a classe mitjançant el disseny, la posada en
marxa i la avaluació d’activitats comunitàries, per aconseguir respostes a les
que l’administració no troba solució.
Per fer-ho cal tenir un
coneixement adequat de les dinàmiques d’interacció social de cada població o
comunitat, mitjançant metodologia científica que permeti utilitzar l’acció
social de forma comunitària com a mecanisme de reforçament i penso que
permetria la restauració de la necessitat de la tasca que als voluntaris els
pertoca.
Com deia Izquierdo en el
seu article “ La potenciació del treball comunitari com a estratègia per
reafirmar el compromís social del treball social” publicat a la revista online
de Treball Social:
“Hem d’apostar per l’acció comunitària que vetlla i
potencia l’empoderament individual i comunitari aportant el capital social
necessari per l’auto manteniment de la societat”
REFERÈNCIES
1. CORTÉS IZQUIERDO, Ferran. (2014) “La potenciació del treball comunitari com a
estratègia per reafirmar el compromís social del treball social”. Revista
de Treball Social. Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya, desembre
2014, n. 203, pàgines 23-35. ISSN 0212-7210
Comentarios
Publicar un comentario